Aquesta pàgina ha estat revisada.
115
Rondalles del poble
IV
—«Aforqueulo marit meu.»
—«Tal castích esposa bella?»
—«¡Ay! que es atrevit y osat.»
—«Yo li arrancaré la llengua
»Ara veníu; sobre 'l cor
»Recolseu la hermosa testa;
»Y mentres bese feliç
»Vostre front, que l' alba sembla,
»Conteume tot lo que hau fet
»Dende 'l començ de m' ausencia.
»Amostreume lo brodat
»Segóns me fereu promesa.
»Deu ser feyna tan gentil
»Que á les fades dará envetja.
»¿Veritat que es un primor?
»¿Qué lo trevall representa?
»¿Es un cor en flama encés
»Ferit per dura sageta?
»El meu será, de segur,
»Que sols per vos aleteja.
»Pero... teníu tremolor.
»¿Qué vos passa muller meua?
»Esteu gelada com neu
