Aquesta pàgina ha estat revisada.
122
F. Badenes Dalmau
Dictá Ireneu sa endresera;
Y ell, sense por als perills.
Rublert de dolça alegría
Y la santa fe en lo pit,
Deixá la Galia risenta,
Tramontá 'l Pirenne altíu,
Y á la Setabis Augusta
Son peu lleuger dirigí.
Feu, romeu, bona replega:
Bona fortuna Felíu.
II
Poch després de s' arribada
Y al esclat de un bell matí,
L' estranger, mirant al poble,
Tot encantat diu aixís:
«Que eres hermosa Setabis;
»Que eres hermosa y gentil
»Com la perla en la petjina,
»Com en l' anell lo rubí.
»Recolsada en la montanya,
»Que enflayren los romanins,
»Fores un temps la fenicia
»De suau y dolç somrís,
»Y avuy garrida matrona
