Pàgina:Rondalles del poble (1900).djvu/128

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
125
Rondalles del poble

L' estranger los distinguíx.
Al instant la feyna deixa,
S' agenolla tot contrit;
Y mirant al cel, alegre,
Li parlava á Jesucríst:
»A empresonarme ja venen
»Com á vos en Getsamí.
»Si la misió que me dareu
»Vostre esclau ha ja cumplit,
»Feume lo do del martiri
»Per semblarvos més aixís.»
Mentres pregava l' apostol,
Apresa una aranya tix
Blanquinosa taranyina
De llarchs y vixcosos fils,
Que tapa la negra cova
Esborrantla del camí.

Quan los fers soldats apleguen
Fassen corrent tot seguit,
Sens que puguen adonarsen
Que la cova estava allí.