Aquesta pàgina ha estat revisada.
36
F. Badenes Dalmau
—No soch cobart.
—Teniu fe?
—Verge Santíssima!
¡Si tan sols en ella crech!
—Be, Valentí, ja ho sabía.
—¡Me coneixieu ja vos?
—Preniu aquesta reliquia.
Invocant lo nom de Deu
Vos tornareu en seguida
En alló que més vullgau,
Si el Senyor no vos ho priva.
Y al instant desparegué
La doncella de la ermita
Deixant en tot aquell lloch
Una llum com de celistia
VII
Al en pronte, Valentí,
No sab, no sab que li passa.
Creu que tot es ilusió,
Ilusió de la seua ánima,
Fantasíes del esment,
Bonichs somnis d'esperança,
Credulitats de son cor,
Miratje de la seua ánsia;
