Aquesta pàgina ha estat revisada.
38
F. Badenes Dalmau
Y se desfá en la muralla.
Valentí pensa que alló
Es del Géni la morada,
Y en la torre ansiant entrar
Res veu per hon escalarla.
Ni una pedra de relleu,
Ni un badall lo mur senyala.
Lo castell s' aixeca al mig
De un desert de inmensa plana.
VIII
Invocant lo nom de Deu
Y tornantse formigueta,
Pot enfilarse p'el mur
Y entrar en la fortaleça.
Amagat en un racó,
Hon vorel nengú poguera,
Tot ho mira Valentí
Sens aclucar la parpella
Y veu jardins plens de flors,
Estanys d' aigua transperenta,
Aranyes d' hermoses llums,
Vistosos coxins de seda,
Belles cambres ab espills
Hon mirar la gentileça,