Aquesta pàgina ha estat revisada.
46
F. Badenes Dalmau
»Veniu á ma casa.
»Vos donaré lo promés
»Y tot quant us plácia.»
Va á obehirla 'l bell fadrí;
Mes quan s' acostava,
Ou en l' aire mormolant
Sentida paraula,
Y una queixa de dolor
Que son trist cor nafra.
Llavors, llavors Valentí
Recorda á s' amada,
Y se 'n va corrent al bosch
Deixantse á la dama.
XII
Era la hermosa princesa
Una sirena del mar,
Que ab ses manyes y mentides
Al home ignocent atrau.
Mes Valentí com estava,
Com estava enamorat,
No va creure en ses paraules,
Y fugint de son devant,
En la intrincada boscuria
Ab resolt ánimo entrá.
