Aquesta pàgina ha estat revisada.
82
F. Badenes Dalmau
Y agulla sobredaurada,
En primorós mocador,
Un bell cor encés en flama.
Vol fer d' ell rumbós present,
D' ell ne vol fer presentallas
A son aymador gentil
Perque vetja lo que l' ama.
Si enamorat es sent ell,
Ella está molt més encara.
L' espera totes les nits
Escoltant corpresa d' ánsia,
Que ab llabi d' amor encés
Pronuncie la frase mágica
«Obri penya l' aspre mont»
Pera que vinga á abrasarla.
Si ell la enganyara al fí,
Prou que ella enmalaltisara;
La malengía y l' enuig
Vendríen á corcollarla.
IV
Es la nit de San Joan,
Horrorosa nit que espanta.
Udola 'l tro en l' horitzó,
L' huracá pe'ls cingles brama.
