Aquesta pàgina ha estat revisada.
85
Rondalles del poble
No cal que fuixquen los anys;
Ella encar' té la esperança
De que ha de arribar un jorn
En que ell á vórela vatja,
En que ell busque son regaç,
Sa més delictosa cambra.
Per açó quan ve la nit
De San Joan, si algú esclama
Obri penya l' aspre mont,
La gentil y trista fada
Tota gotxosa ix al punt
Pensant vore al qui més ama.
Y al no trobar al doncell,
Que son pit encar' abrasa,
Al moment retornas dins
Ben plorosa y anguniada,
Pera seguir escoltant
En la pedrenca muralla.
Esta bella tradició
En sa llar Montesa guarda.
