Aquesta pàgina no ha estat revisada encara.
—Si, digué ell, pero s'esquena ben bruta de tochs.
—Ja'n deus havê feta qualquna?
—¡Á mi les m'han fetes! Y contá á sa mare tot lo que li havia passat, y llavó s'en va havê d'aná á jeure, perque ja no s'agontava de tochs, y va pensa que tanmateix lo que li havia dit sa mare que digués era lo milló: Deu mos dó calma. Deu mos dó calma.
En Ramon des Pujol.
(Artá.)
En Ramon des Pujol tenia tres fiys y un dia es majó va di á son-pare:
—Mun-pare, jó m'en vuy aná á cercá el mon.
