Aquesta pàgina no ha estat revisada encara.
—Ave Maria Purisima. ¿Me voldriau guardá aquestes auforges, que tench
d'aná á n'aquesta missêta?
—Si, penjaulês á n'aquesta estaca.
Eu frarêt dexá les auforges, y quant no hey va essê, la madona de la casa senti que na Catalineta plorava dins les auforges, y li va obrí y va veure qu'era una nina molt guapa. Ella no'n tenia cap y li digué:
—Mira; no digues rês, estarás ab noltros y posarem un cá rabiós, fermat á dins les auforges.
Axi heu va fé aquella dona y l'ondemá hey torná eu frarêt.
—Ave Maria Purisima. ¿Me voldriau doná les auforges?
—Si, preniulês.
Eu frerêt prengué les auforges y quant va essê molt fora vila se posá á di.
