Aquesta pàgina no ha estat revisada encara.
Son pare sen aná á cassá (allá se feya tot lo qu'ella deya) y torná s'horabaixa carregat de gorrions. Ella lligá una cama á un, plomá es cap
á s'altre, á un li tayá sa coua, á s'altre li plomá sa panxa, á un altre s'esquena y quant en tengué un pané plê digué à son pare qu'el dugués á n'el Palau per cumplí s'orde del Rey.
El Rey el fé trabucá demunt una taula y ja'u crech que tot varen essê riayes. Llavó digué á son pare:
—Digau à sa vostra fiya qu'está molt bé y que vat' aquí aquesta dotzena d'ous (y los hi donava esclafats á dins un olla) que los fassa cová á una lloca y que quant es polls ja serán náts que los me duga.
Ay! ay! aquesta fiya meua, pensava son pare, com heu fará are? Pero
