Pàgina:Sanch Nova (1900).djvu/141

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.




VII



D

e retorn de la font, la comitiva s'escampá per sota'ls parrals y ombráculs del jardí, situat al redós de la casa. Els dos joves, fugint sempre l'un del altre, se troban sentats en un mateix banch, sota la mateixa ombreta.

 En lluyta ab sí mateix, en Ramon, sempre volguent y dolguent, sentía mancarli totes ses energíes y renáixerli tots sos escrúpols en quant se veya sol ab aquella virginal aparició. Mancantli la llivertat que li donava la presencia d'altri, de desplegar sa verba festiva, estudiava fins els menors replechs de sa fesomía, semblantli, veure'l cel obert cada vegada que, ab una de ses ignocentes tonteríes, lograva ferli descloure'ls llavis y marcarse els sotets de ses xamoses galtes. La trobava perfecta encarnació de sos somnis de jovenesa.

 Y ella, encongida, sentintse baix la inquisitorial observació del jove, ni s'atrevía á alsar