Aquesta pàgina ha estat revisada.
Son rostre, mitj somrient, presentava totes les tintes del cel al trench de l'auba, y ab sos grans ulls somniosos y d'una ficsesa estranya, y ab sa boca mitj desclosa, tenía un tal posat de candor bíblich, que verament,emblava altra Ruth encisada al escoltar, sobre'ls rostolls de Betlem, les dolcíssimes paraules de Booz.
Res més se digueren de substancia, però'l cop estava donat y ell mitj aturdit del propi atreviment y sentint renáixerli sos escrúpols, procurá posar fí á n'aquella situació treballosa, cridant festosament á uns nens que per allí prop passavan.
