Pàgina:Sanch Nova (1900).djvu/146

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.




IX



E

stavan la familia y sos hostes en la sala de confiansa, ocupades les senyores en llurs quefers casulans, tot escoltant y rihent els qüentos d'en Ramon, qui, com sempre, era l'amo de l'auca, quan la Loreto entrá corrent de puntetes y ab un dit á flor dels llavis, tant pera demanar silenci com pera retenir la rialla á punt d'esclatar, y digué dirigintse á n'en Montbrió ab veu ofegada:

 —Té, una visita: una senyora pregunta per vostè.

 —¿Una senyora? —feu el jove sorprès.— ¿Quí es ella?

 —¡La Felissa! —exclamá la noya mitj esclatant.

 —¿La Felissa? —repetí l'altre, més sorprès encara.— ¡Vatualisto! ¿Y què vol, la infelissa?

 —No ho sé; diu que'l vol veure.

 —Donchs, qu'entri, ¿no li sembla, donya Dolors?—