sos y gradacions infinites, vigorosos, purs y nèts en els primers termes, diluhits, esfumats y transparents en els llunys. L'històrich Coll dels Morts formava una massa fosca y carminosa, sobre la que's destacavan intensament illuminats pel sol, els roures y sálzers del primer terme y, per damunt de sa silueta retallada en forma de resclosa, apareixía, com á punt de vessar, tot una mar de verdor. Part d'allá, á dreta y esquerra, les serres engegavan cap al plá ses carenes que, ferides pel sol, se veyan compenetrarse, alternades com els dits de dues mans en creu, formant com una gradería al poble de Ridells, quals fumarel-les blanquinoses s'oviravan al lluny, mitj confoses ab el blau gris transparent de les montanyes que li feyen respatller. Á la esquerra les boscuries de la Rauta, ab ses envellutades masses de vert, y'ls pichs montserratins de Puigsacalm, La Portella y Cap del Home presentavan tots els tons del nácar y la mareperla, esvahits á claps per tènues gropades de boyrina blavosa, gemat alè dels torrents y ayguamolls de La Pinya. Y per damunt de tot, el cel, l'esplèndit cel de la montanya, ab, son blau indefinible, qual potencia lluminosa realsava alguna qu'altra filagarsa de blanquíssim núvol, escapada del mantell qu'embolcallava la punta més enlayrada del Puigsacalm.
Pàgina:Sanch Nova (1900).djvu/24
Aparença
Aquesta pàgina ha estat revisada.