jús? Son les desferres del monastir de Sant Martí, ahont diu que abans hi havía un bisbe.—
Y aixís, ab preguntes y respostes, fumant un cigarro en aquest cayre, perque hi passava la fresca marinada y s'hi disfrutava ensemps de bones vistes, y beguent un got d'aygua en aquella font, perque hi feya ombra y s'hi estava be, entre rialles del un y repudays del altre, arribavan al poble que ja era fosch. La Rectoría era tancada, mes no estavan tan desprevinguts sos habitants per quan tiraren el cordill del llucateu abans de que'ls arribats truquessin á la porta. Entraren á la llissa y ja al cap de la escala surtían á rèbrels, mossen Joan ab els brassos oberts, y la Felissa ab cara de pomes agres, fent claror ab un llum de cuyna.
Oncle y nebot, confosos en una abrassada, pujaren escala amunt. En Pascal se feu cárrech de la bestia y, mentres la desembridava, la majordona, que desde'l darrer replá li feya llum, anava dihentli ab veu de nás:
—Poch pensava jo qu'arribesseu avuy y ja deya á mossen Joan: «¿Sab qu'es? Que'l senyoret haurá fet tart y s'haurán quedat á dormir al hostal del Porxo».—
Veyent qu'en Pascal feya cas omís de son parlament, continuá:
—Y ben mirat era'l mellor determini que podíau fer. Demá hauríau pogut venir á la fresca...
