ossen Joan de Montbrió, Rector de Vall de Pedres, per aquells temps caminava ja en la sexta desena de la vida. Era'l mitjá y únich sobrevivent de tres germans. L'hereu morí solter y mossen Joan, qu'era ja capellá, entrá en possessió de la herencia, però, religiós de vocació y no de conveniencies, traspassá tots sos drets á favor del germá petit, qu'estava á Bareclona dedicat al comers ab regular fortuna. Aquest s'instalá en el más, se casá, y als pochs anys moriren ell y ella, deixant á n'en Ramon, infant de tres ò quatre anys.
Valga que mossen Joan s'instalá en la payral y qu'una germana d'ell, dòna de poques apariencies però exelenta mestressa, se posá á governar la casa, qu'aquesta tirá avant y fins se realisaren importants economíes y redempcions de cargues.
