Pàgina:Sanch Nova (1900).djvu/422

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


á pronunciar les darreres paraules de comiat.

 —Ja estem entesos, eh? —els digué.— Diumenge, després del ofici, tots á la plassa, pera nombrar la nova Junta Revolucionaria, qu'ha de cuydar dels vostres interessos. Jo ja he acabat la feyna, perque us repeteixo qu'en les vostres coses, quants menos forasters hi voldrèu mellor.

 De l'altra Junta no us ne recordèu més. Al Cerdá li he donat á escullir entre anar á Vall-llosell de bon grat ò anarhi per forsa. De bon grat li acompanyará la seva guardia del Sastret, y si per forsa, li portaré jo mateix, anch que sigui á rossegues. Y encara li he fet prometre no posar més els peus á Vall de Pedres, y del cumpliment d'aquesta sentencia es de la única feyna que m'encarrego, si no hi há altre que la fassi.

 —¡Nó, nó! ¡Ja'ns n'encarregarèm nosaltres! —cridaren moltes veus.

 —Ja pot estar content si no se li demanan altres comptes de ses malifetes, —continuá'l jove.

 Vosaltres ¡units sempre! ¡Aprofitèuvos del desgovern d'avuy, pera cuydarvos ab llibertat de vostres coses! ¡Armèuse en sometent, ab bons cabos d'aquells d'estar per casa, que no mosseguin ni xuclin! ¡Fèuse forts, no pera molestar á ningú, sinó pera esser respectats! De aquesta manera, si això dura, mellor per vos-