despòtica del Estat, exigint la reversió á les patries naturals dels drets en malhora arrebassats? Fins d'aquest modo fóra més fácil nostra missió d'esperitualisar l'indivíduu, lliure ja de les servituts y baixeses de la colectivitat».
Després d'esténdres en consideracions de aquest mateix ordre y altres consemblants, comensava á aparèixer una nota melancòlica qu'anava prenent accents de greu tristesa, tan fondament sentida que á n'en Montbrió li oprimían el cor.
«¡Quína llástima, —exclamava,— haver despertat tan tart, quan ja les forces me mancan y sento aprimarse'l fil de ma existencia! ¡Tant de bò jo pogués tornar á la flor de la jovenesa, pera treballar ab totes mes forces en aquesta obra de redempció social! Jo batallaría pera la fundació d'una institució, ahont sots el lema de «Sanch nova» s'hi apleguessin tots els tocats de la gracia del esperit de ressurrecció de la societat cristiana. Com Sant Vicens de Paul fundá la institució de la caritat, jo demanaría a Deu forces pera fundar la de la redempció social, quals constitucions foran un catecisme que, basantse en la lley de Christ, preconisés com á medis d'alcansarla, el cult de la Veritat, suprema aspiració de la més alta dignificació de la intelligencia humana, les Ciencies y les
