an bon punt hagué en Ramon donat la bona nit, exclamá la mal cofada de la Felissa:
¡Vaya un barrut com n'hi há d'aquest garlayre! Ja li asseguro que si l'hem de mantenir gayres díes... Ja miraré de no donarli pas pa tou, qu'aviat ne quedaríam sense. Menja les crostes y deixa les molles; se coneix que té mellor dentat qu'un hom... ¡Alsa, alsa!, mitj got de vi pera l'ayguera: el deuen cullir á la font á ca seua, que'l fassi anar tan á dojo.—
Á tot això mossen Joan res hi deya, passejantse capficat sala amunt y sala avall.
—Y demá ¿què vol que fassi pera dinar?, —reprengué la Felissa tot plegant les estovalles.
—Demá mata la polla negra que tens al engreix, respongué'l Rector sense mirarla ni parar de passejar.
—Oh, sí, la polla negra... —gemegá la dona,
