Pàgina:Sanch Nova (1900).djvu/65

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.




VIII



P

assaren la tarde passejant pel poble, que res te particular, llevat de la iglesia, magnifica construcció románica, emblanquinada y malmesa, y per sos encontorns que son esplèndits.

 Portat per sa dèria d'enterarse de tot, en Ramon no's cansava de preguntar noms de montanyes, cingleres y masíes. Entre aquestes soná de nou el nom de Serra Bruna, gran casal que s'ovirava al lluny y que ja abans havía intrigat per les referencies que n'havía fet en Pascal.

 Mossen Joan ponderá les exelencies de la familia, particularment de la senyora, qu'era una santa cristiana.

 —El senyor es un subgecte de bon fons é intatxables costums. Sinó que ¡Deu el fassa bò! sols li mancava un gra de ronya pera gratar y se l'ha buscat embrancantse ab plets