'afortunada familia que habitava'l famós casal de Serra-Bruna no era pas nombrosa. Se componía del matrimoni, don Eudalt de Serra-Bruna y donya Dolors de Salvanera, y dues filles. La major, la Montserrat, era una xamosa nina d'uns divuyt anys, espigada y graciosa com un plançó de pi, de faccions grandioses y simples dins d'un òval perfecte, y de cutis d'una morenor finíssima, trasparentant la puresa de sa montanyenca sanch. Quan se li parlava baixava modosament sos ulls grossos y foscos, que al contestar aixecava apaciblement concentrantshi allavors tota la seva ánima, ab una malicia inconcient y senzilla, inundantse sa fesomía d'un perfum de flor boscana y d'un cert misticisme bíblich, que portava á la memoria les verges de que'ns parlan els Sants Llibres.
Sa germana, la Loreto, contava ab prou fey-
