temporada qu'anyalment passava la familia á Barcelona. Allavors apenes se'l trobava á casa més que á les hores de menjar y dormir, donchs se passava'l temps al carrer, acompanyant les senyores á compres ò á visites, però ab preferencia sol, passejant per l'ensanche, visitant les construccions quals avensos y particularitats notava, badoquejant per botigues y kioscos, recorreguent la muralla de mar y'ls molls, prenent inventari dels barcos entrats y surtits, dels carregaments desembarcats, etc., etc., parantse per tot arreu fent preguntes y entrant en comentaris ab altres badocayres com ell.
En tals temps solía vestir un leviton negre, de tall antiquat, formant cintura, y un bolet fosch, d'ales amples. Al vèurel ab sa fatxa de bon Jan y ab el paraygues sota'l bras, embadalintse per tot arreu, no hi há que dir si'n feya de denteta á tot l'honorable gremi de timadors, quals individuos formiguejan per la ciutat.
Y, en efecte, casi no's passava día que no tingués proposicions de negocis brillants, de adquirir anells d'or y pedres precioses per quatre quartos, de cambiar bitllets de banch per or ab un cinquanta per cent de benefici, de fer una obra benèfica acompanyant á un inglès que, rebuda la comanda d'entregar mitj milió de rals al Hospital, no sabía ¡pobret!
