obligació de adorarvos ú honrarvos, en regoneixement de vostra suprema excel-lencia, com á primer principi y supremo senyor de totas las cosas. ¿Cóm vos donaré, Deu meu, aquest culto supremo que vos dech, quant ningun dels mortals pot donarvos la honra que mereixéu? ¿Qué vos podré donar, quant totas las cosas son vostras? ¡Ah, Senyor! No puch cumplir aquesta tan justa obligació sinó per vostre Fill salvador y pontífice etern, que se ofereix en aqueix altar, renovant la memoria del sacrifici de sa trista mort, que féu per mi en la creu, destruhint la sua vida per honranvos infinitament. Miráulo, Senyor, ab los brassos estesos, lo cos nú, ulls baixos, y cap inclinat. ¡O Pare celestial! feu que com un verdader fill vostre desitje la vostra gloria, mes que tots mos interessos, fins espirituals; peró, al mateix temps, que aprenga de vostre Fill mon redemptor, que, axí com allá en lo Calvari vos sacrificá no solament sas alabansas y afectes, si també la sua vida mes preciosa, vos oferesca jo també lo sacrifici de mi mateix, las potencias de la mia ánima, los sentits de mon cos, Io temps, la vida y tots mos bens. Ja veig, Deu meu, que tot axó es infinitament menor á lo que vos dech. Per aquest motiu unesch la mia oferta y sacrifici ab la
