summo Bé y al supremo Governador del mon. Y aquest fou aquell rito ó ceremonia de sacrificis, en erigir temples y altars, en adorar y alabar la Divinitat. Y per mantenir Deu á son poble en son culto diví, los maná tants y tan varios sacrificis, holocaustos, hostias pacíficas, ofertas per los pecats. Antes de la lley escrita, cada hu podia oferir á Deu las cosas que judicava mes dignes de sa grandesa y mes propias pera manifestarli sa gratitut. Abel oferia lo millor de sos remats; Cain los fruyts de la terra; Noé lliurat ab sa familia de la inundació del diluvi, sacrificá á Deu aucells y altres animals. En la lley de Moysés eran los sacrificis, en materia destinada, en tres classes dividits. Lo primer era de animals; lo segon dels fruyts de la terra, y lo tercer de licors. En la Iley evangélica no es ja lícit oferir á Deu altre sacrifici, quel del Cos y Sanch de Jesucrist; perque Cristo per axó se vestí de la carn mortal, pera oferirla per nosaltres al Etern Pare en sacrifici. Se encarná de nostra substancia, y se feu per nosaltres Summo Pontífice, y oferí sa carn, diu sant Joan Crisóstomo.
Cristo nostre senyor dos vegadas feu aquesta oferta; la primera sens derramament de sanch, quant en la Cena ab los deixebles,
Pàgina:Sant Sacrifici de la Missa (1849).djvu/8
Aquesta pàgina ha estat validada.
