Pàgina:Segon llibret de faulas (1892).djvu/10

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.



 Sobre eix fracàs, durant una setmana,
 oculta en la cendrera, he meditat,
 y d'enuig y tristor, fins he plorat...
 Si aixís se porta la justícia humana,
 ¿què s'han fet, donchs, las lleys de l'equitat?-

 Un Mastí vell, d'esment y de malícia,
 — Gateta,— li digué,— conformació;
 sovint, en aquest món, d'hont ets novicia,
 empunyan lo capritxo y la injustícia
 lo sagrat atribut de la rahó.—


LA LLAGOSTA

 — Llagosteta, Llagosteta,
 ¿quí t'ha umplert lo cap de vent,
 que, tan arran com tu volas,
 ja't presums d'ardit aucell?
 — Es qu'imito als mals rimayres,
 que, sense enlayrarse gens,
 ja pretenen passar plassa
 de poetas eminents.—