Pàgina:Segona serie de cançons populars catalanes (1909).djvu/106

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


Si amb aquestes no vol callar,
se'n pot sa mare aconsolâ,
i a Josep crida
amb agonia,
dient-li:—Espòs,
preneu-lo en braços:
veurem si acas
callarà amb vós.

Quan el bon vell sent que plora tant,
diu:—Pel cert no puc sofrir-ho tant,
fa més d'una hora
sento que plora
amb gran clamor.—
Diu a Maria
amb agonia:
—Me trenca'l cor.