Aquesta pàgina ha estat revisada.
Quan soc assegut
ja n'entra l'Antonia
amb jove al costat,
que a casar la porten.
Me'n vaig 'ver d'anar,
vaig sortir a fòra.
Trobo un meu cosí:
li dic i li conto:
—¿Vols venir, Josep,
a córrer la bola?
Ens farem soldats
de la sanigoia.
—No facis, Joan,
no facis tal cosa,
que, si't vols casar,
no't faltaran dònes;
al poble n'hi ha
que són bonicoies.
—No'n trobaré cap
com era l'Antonia.