Pàgina:Segona serie de cançons populars catalanes (1909).djvu/16

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


Un matí, a trenc d'aubada,
jo me'n vaig anâ a caçâ.
Saltant barrancs i montanyes
una nina vaig trobâ.
Entaulant conversa amb ella
jo l'amor li demaní;
la resposta que ella'm feia:
—Caçadô, us burleu de mi.
Demaneu-me al pare i mare,
que, si ells hi venen bé,
jo us prometo de paraula
que, per mi no's perdrà re.—
Pensant no més en sos pares,
jo no podia dormir,
per saber què'm respondrien,
si me'n dirien que sí.
A son pare i a sa mare
jo 'ls la vaig 'nâ a demanar.