Pàgina:Segona serie de cançons populars catalanes (1909).djvu/29

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


Veniu demà al dematí,
tres hores abans de dia,
que'l pare serà a mercat,
la meva mare a matines.—
Al sentdemà al dematí
en Joanet ja venia:
ella'l va baixar a obrir
despulladeta en camisa.
Era tant el seu amor,
l'amor que ella li tenia,
que enraonant enraonant,
la nina's quedà adormida.
Quan la nina's despertà
tres hores eren de dia.
—'Neu's-en, 'neu's-en, Joanet,
que'l pare'ns hi trobaria.—
Quan tot just era al carrê
veu son pare que venia.
—D'aont veniu, Joanet,
a aqueixes hores de dia?
—Del convent de la Mercè
de tocar-ne les matines.
—Ai, Déu meu, com pot ser això,
si jo no les hi sentides?
Si vos penseu, Joanet,
casau's-e amb la meva filla?
—Vostra filla no la vui,
no la vui ni la voldria.
No me la vareu donar
quan jo us-e la pretenia:
ara ja estic satisfet,
ja hi lograt lo que volia.