Pàgina:Segona serie de cançons populars catalanes (1909).djvu/32

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

—Prou confessadeta està,
 lairum lairà.

La monja està més malalta:
jo no sé lo que tindrà.-
Contesta'l frare Francisco:
 lairum fa, lairum fa,
—Nou mesos li durarà,—
 lairum lairà.

—Ai frare, lo bon frare,
això bé haureu de pagar.—
Ja n'arreglen la capella,
 lairum fa, lairum fa,
i allí los varen casar,
 lairum lairà.

De monges com aqueixes
mai més diu que n'hi haurà,
perquè això no més passava
 lairum fa, lairum fa,
en el convent de Moià,
 lairum lairà.