Pàgina:Segona serie de cançons populars catalanes (1909).djvu/36

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


n'encontra son germà,
 petita com va.

—Ont vas, falsa traidora,
que me l'has de pagar?
—Calla, mon germà, calla,
 petita bonica.
Calla, no'n vols callar?
 petita com va.

—Ja sabs que amb gent de guerra
no hi ha res a guanyar.
—Si les forques són noves,
 petita bonica,
te les faré estrenar,—
 petita com va.

Obren tantost la porta
i pres ja l'han posat:
abans de morî'l dia
 petita bonica,
varen penjâ'l germà,
 petita com va.

 Lom la que de l'aire l'aire,
 lom la que de l'aire va,
 lom la que de l'aire l'aire,
 lom la que de l'aire va.