Pàgina:Segona serie de cançons populars catalanes (1909).djvu/42

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


—Com me puc alegrar jo
si m'han casat l'amor meva:
l'han casada lluny d'aquí
per mai més poder-la veure.
El dia que's va casar
va passar per casa meva.
Jo m'estava en el balcó
pensant-ne que no la veia.
Ja n'arrenca ella un gran plor,
jo plorava molt més que ella;
ja n'hi tiro un anell d'or
de les cinc pedres vermelles.
Ella'm tira un mocador
brodat de seda vermella
que al mig hi ha un campanar
i tot voltant hi ha una estrella.
Fadrinets que aneu pujant,
no poseu l'amor en elles,
que són com els rovellons
cullits al mes de Setembre,
que al dematí són tendrets
i a la tarda'l cuc se'ls menja.