Pàgina:Segona serie de cançons populars catalanes (1909).djvu/55

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


Dotze cavallers,
dotze camarades,
són anats a Tremp
a robâ una dama.
Arriben a Tremp
que'l sol se posava,
quan ne són a Tremp
sola l'han trobada,
sola en el balcó
que a la fresca estava.
—Senyora Isabel
ha sopat encara?
—No per cert, senyors,
que no tinc pas gana.
Mon pare no hi es,
ni tan poc ma mare:
són a l'Aragó,
que volen casar-me
amb un mal vellot
que a mi no m'agrada.
—Senyora Isabel
ha de ser robada
a la mitja nit
o a la matinada.
—Robada seré
si 'l lladre m'agrada.—
A la mitja nit
sent soroll per casa.
—Deixeu-me vestir,
que estic despullada.—
Ja l'agafen dos,
un per cada banda;