Pàgina:Segona serie de cançons populars catalanes (1909).djvu/81

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


Fadrins que festegeu,
dau-me'n l'enhorabona,
que me'n só enamorat
d'una gentil minyona.

 La flor
 n'es fresca i regalada
 prenda del meu cor.

Blanca n'es com la neu,
fresca com una rosa.
Sempre n'estic pensant
quan l'encontraré sola.

Un dia vaig saber
que era a l'hort tota sola,
que'n regava'l jardí,
les flors i les violes,

la flor del llessamí
i un roseret de roses.
De tant lluny com l'en veu,
ella a riure se'n posa.

—De què rieu, l'amor?
De què rieu, l'esposa?
—Jo'n ric del bé que us vui,
la voluntat que us porto.—

Pensant que ningú'ls sent,
son galan se'ls escolta.