Pàgina:Segona serie de cançons populars catalanes (1909).djvu/90

En el regne de Valencia
m'encontrava sol un dia,
trobant-me sense diners
jo i la camarada mia.
Anàrem a un hostal:
de diners prou n'hi havia:
d allí'ns en varem portar
prop de cinccentes lliures.
Acabats són els diners,
jo a l'hostal ja hi tornaria;
jo me'n vaig determinar
de tornar-hi sol un dia.
De tant lluny com veig l'hostesa
—Teniu gent de mala vida?
—Bé n'hi ha haguda per mi,
m'han robat tot quant tenia.
—Me'n dirà, senyora hostesa,
el lladre quin nom tenia?
—El traidor den Serrallonga,
llamp que li llevés la vida.—
Jo penso de baix en baix:
—Lo que'm desitges te vingui.—
A la taula hi han dos moços
que'm miren com jo me'ls miro.
Que ells ne porten floviols,
pel cert jo també'n tenia,
que si ells guessin sonat,
jo també sonat hauria.