Pàgina:Sermonari catalá de Marsella (1911).djvu/1

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
57
sermonari catalá de marsella


SERMONARI CATALÁ DE MARSELLA
________

 Entre'ls manuscrits de la Biblioteca pública de Marsella, en la secció de reservats existeix, ab lo nombre 1095, un volúm que conté ademés del «Libre de doctrina pueril» (incomplet), d'algunes composicions poètiques catalanes y de certes consideracions sobre la gelosía y la ira, un petit sermonari també en llengua catalana, que sembla de la primeria del segle XV.
 No sabèm si aquest sermonari ha estat estudiat y publicat; però sempre serà profitós donarne algunes mostres, majorment desde que va afermantse més la opinió dels romanistes de que tots los sermons mitjevals endreçats als fidels (no a la clerecía) eren predicats en llengua vulgar, fins los qui estaven escrits en llatí en los sermonaris.
 Ja Carlesmany recomanava en alguna capitular que la predicació se fés de manera que'l poble la entengués y axís se veu als concilis de 813 de Reims y Tours prescriure la traducció de les homilies dels Sants Pares in rusticam romanam linguam. En Paulín París ha sostingut que'ls notables sermons de Maurici de Sully havíen estat també primitivament escrits en francès y que després foren traduits al llatí, però no al contrari, com pensava Daunou.
 Es, donchs, provable que'ls sermons catalans que presentàm ara, no siguin traducció del llatí feta en la XIV centuria, sinó text original en vulgar, encare que alterat lo primitiu per successives copies que s'anaven subgectant al estat de la llengua en lo temps en que s'efectuaven.
 Les mostres del sermonari català de Marsella que donàm son lo sermó de la festa del apòstol Sant Bartomeu y'l de la festa de Sant Mateu, evangelista, qui comencen al foli 189 del esmentat manuscrit y les qui consideràm suficients per conèxer l'istil y la llengua d'aytal colecció:

In festo Sancti Bartholomei
Vos amici mei estis si feceritis qui ego precipio vobis. Ihoan, XV. et in evangelio hodierno

 Segons diu mossen Sent gregori, Non est amor Dei odiosus &. La amor de Deu no deu esser ocios ni pararos ans deu be obrar diligentment les obres de deu car sil hom es negligent en fer e obrar so que deus mana senyal es que la amor de deu no es en aquell; vols tu doncs provar qui es amich de Deu certes aquell qui fa les sues obres. De asso auez eximpli en natura; con conexeras tu lo bon arbre en les fulles, certes no en les flos no doncs en qui en los fruyts sils fa bons, sus axi

1911.—5