Pàgina:Tercera serie de cançons populars catalanes (1910).djvu/10

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


d'aprenent a Besaló.[1]
Acabat l'aprenentatge
m'he posat festejador:
ne festejo una minyona
que'l seu pare no'u vol, no.
Més, encara que ell no'u vulga,
amb ella 'm casaré jo.
Els meus companys sempre 'm diuen:
—No te la donaran, no.—
Jo n'hi faré una enramada
de roses i d'altres flors.
Mentres feia l'enramada
ne veig vindre dos senyors:
l'un era lo senyor batlle,
l'altre un senyor regidor.
Me criden: «—Detente al rei!»
i se m'acosten els dos.
Ja m'agafen i me'n lliguen
i 'm porten a la presó.
—Senyor batlle, senyor batlle:
per què 'm porta a la presó?
—A la presó no t'hi porto
ni per lladre ni traidor,
sinó perquè vull que'm diguis
d'ont has tretes tantes flors?
—Senyor batlle, les he tretes
de les penes del meu cor.

  1. Besaló per Besalú.