Aquesta pàgina ha estat validada.
Festegí molt temps
una Mariagna
que de voluntat
jo prou li'n portava.
Ella també a mi,
ja's veu a la clara:
les claus del meu cor
ella les portava,
que les hi vaig dar
una matinada
anant a la font,
a la font del Carme.
Un dia vaig anar
fer-li una tocada
amb dos fluviols
i una guitarra.
Ja'u ha tot tancat:
portes i ventanes,
sinó un finestró
per a despertar-la'n.
Li'n tiro pedretes
per a despertar-la'n.
Ella me'n fa'l sort
com si fos un lladre
que volgués robar
els béns de sa casa
o potser les joies
que ella'n té guardades.
Jo no vull els béns
ni res de sa casa,
que lo que vull jo
es la Mariagna.
