Pàgina:Tercera serie de cançons populars catalanes (1910).djvu/102

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.



Desperteu-vos, donzelletes,
que ja n'aveu prou dormit:
ara n'ha arribada l'ora,
l'ora que aveu de morir.
—Fuig-me d'aquí, cuca fera:
no me'n donis tal espant,
que jo porto la bandera
de les nines principals.
—Donzelleta: só la Mort,
si mai l'heu vista pintada.
—La Mort pintada bé's veu,
però no matant com fèu.
Aon tal vos heu posada?
Mata 'l meu pare, que es vell;
a la mare després d'ell.
—Al teu pare i a ta mare
l'ora no'ls es arribada:
quan arribada serà,
a mi vindran a parâ.
—Valga-m Déu! que sou crudel!
Tingau pietat de mi!
Que un arbre sense fer fruit