Pàgina:Tercera serie de cançons populars catalanes (1910).djvu/12

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


De petitets s'han fet grans:
el fadrí's vol casâ amb ella:
son pare diu que no'u vol,
sa mare contenta n'era.
 Adéu, Francisca ferrera,
 adéu!
—Déu vos guard, Josep ferrer.
Vostra filla ha d' esser meva.
Si no me la voleu dar,
la prendré sense llicencia.—
 Adéu, Francisca ferrera,
 adéu!
—Llogaré quatre fadrins,
tots quatre a la bandolera.—
Ja n'agafa 'l botavant
i me li tira al darrera.
—Fadrins, sereu ben pagats
si'm treieu d'aquest empenyo:
sereu pagats amb diners,
moneda barcelonesa.—
A les dotze de la nit
n'hi truquen a la finestra.
—Josep ferrer, baixa a obrir,
que'n tens de picar un ferro,
i si tu'm baixes a obrir
te'n faré jo de manxego.—
Al primer cop de martell
tres punyalades li pega:
l'una l'hi dóna al costat,
l'altra li clava a l'esquerra,
l'altra a la boca del cor,
que es la que li da més pena.