Pàgina:Tercera serie de cançons populars catalanes (1910).djvu/17

From Viquitexts
Jump to navigation Jump to search
Aquesta pàgina ha estat revisada.


Una cançoneta nova
bé la sentireu cantar,
treta del bou i la mula
quan se varen encontrar.
Quan el bou, per ses desgracies,
a casa seva va anar,
al ser al peu de la porta
més de tres quarts va trucar.
—No sé per quin cap ho prenga
ni per quin cap ho prendré:
o bé se n'es adormida
o tindrà algun forastê.—
Ja te n'hi obre la porta.
Li diu:—Entra, el meu marit
Quina por que n'he tinguda,
tota soleta en el llit!—
Ja li allarga la cadira.
—Ai! descansa, mon marit!—
diu.—Vet-em aquí la pipa,
tabaco que fumaras.
—El carinyo que ara'm gastes
no me'l solies gastar:
ara te'n conec la maula,
que'm volies enganyar.—
Amb el llum que ella portava
va mirar sota del llit,
i el burro que ella i tenía
s'estava tot arrupit.
De ganivets se'n tiraren
fins a voler-se matar,
i luego lo pobre burro
perdó li va demanar.