Pàgina:Tercera serie de cançons populars catalanes (1910).djvu/32

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


—¿Qui serà l'atrevit jove
que la vida'm salvarà?
Al que me'n salvi la vida
un dó jo li vull donar:
li daré una de mes filles
i un vaixell sobredaurat.—
El més petit va respondre,
aixís que'l patró ha acabat:
—Jo seré l'atrevit jove
que la vida 'us salvarà.
—Puja amunt, l'atrevit jove:
dalt de l'arbre has de pujar.—
Quan es a mig arbre mestre
ja se'n posa ell a plorar.
—Què plores, l'atrevit jove?
De què tens tu de plorar?
—Perquè sols veig cel i aigua
i les ones de la mar.
—Puja amunt, l'atrevit jove:
més amunt has de pujar.—
Quan es dalt de l'arbre mestre
ja se'n posa ell a cantar.
—Què cantes, l'atrevit jove?
Per què't poses a cantar?
—Veig els turons de Marsella,
les senyes de la Ciotat.
—Si Déu ens feia tal gracia
que a casa poguem tornar,
faria una capelleta
tota voltada de mar,
la Mare-de-Déu del Carme
posada al cap de l'altar.