Pàgina:Tercera serie de cançons populars catalanes (1910).djvu/58

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


que als meus braços la tenia.
Mentres això somniava
una veu me deixondia:
—Jo no só, no, l'amor teva:
só la Mort, que Déu t'envia.
—Ai, Mort trista i rigorosa!
deu-men un dia de vida
per confessâ i combregar
i anar a veure l'aimia!—
A l'instant ja se'n calçava,
a l'instant ja se'n vestia:
se'n va plorant pel carrer
on la seva amor vivia.
Ja'n pega un truc a la porta:—
Baixa a obrir, aimada mia,
que la Mort m'està buscant:
potsê aquí no'm trobaria.
La seva amor, quan el sent,
li respon tot desseguida:
—Ja t'allargaré un cordó,
un cordó de seda fina.
—Si la seda prima n'es,
el cordó se'n trencaria.—
Mentres ell està parlant,
ja veu a la Mort que arriba.
—Vaja, vaja, cavaller,
que l'ora ja està complida.—
Ja s'agafen de les mans
i un camí molt aspre enfilen:
se'n van per una montanya
que no'i ha sinó una ermita.
—Deu lo guard, bon ermità,