Pàgina:Tercera serie de cançons populars catalanes (1910).djvu/63

—Si per lliurar-te 'u has dit,
encar més t'has condemnada.
Moriras ara mateix:
a Déu i als sants encomana't,
que, si paries un fill,
no fóra jo lo seu pare;
si una filla aguessis tu,
se semblaria a sa mare.
—Mata-m, comte; més abans,
deixa-m demanâ una gracia:
de tres filles que jo tinc,
a la més gran fèu que parli.—
Quan la filla té al davant,
li fa una bona abraçada.
—Filla meva del meu cor!
Ai, filla de mes entranyes!
Quan ton pare m'aurà mort
i m'haurà deslliurat l'ànima,
el meu cap agafaras,
rentaras-lo amb aigua clara
posa-l dins la tovallola
aquella que jo brodava
quan el meu comte de Floris
per esposa 'm demanava.
Quan estigui 'l rei dinant
aniras a presentar-l'hi.
Li parlaras com se dèu
parlâ amb testes coronades:
que conegui ja amb el dir
que ets filla de mare onrada.