Pàgina:Tercera serie de cançons populars catalanes (1910).djvu/66

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


no la 'n gosa despertí.
Li tira un pom de violes:
al pit les hi va tirí.
Les violes eren fresques:
la senyora 's despertí.
—Qui es aquest cavaller
que m'ha quitat el dormir?
—No só un cavaller, senyora,
que só un pobre pelegrí
que vinc de terres de França,
i encara de més enllí.
—¿No'm diria 'l cavaller
les noves que'i ha per 'llí?
—Les noves que'us duc, senyora,
se n'es mort un pelegrí.
—No'm diria 'l cavaller
de quin color va vestit?
—Porta la capa d'orlanda
i la valona d'or fi,
i en el cap de la valona
n'hi penja doble satí.
—Ai, trista de mi més trista,
que serà lo meu marit!
¿No'm diria 'l cavaller
quan hi ha d'aquí an allí?
—Cent llegües n'hi ha, senyora;
i, aqueixes, de mal camí.
—Jo'l ne tinc d'anar a veure
més que'n sapiga morir.
—No'i vagi, linda senyora,
que'l seu marit es aquí.