Pàgina:Tercera serie de cançons populars catalanes (1910).djvu/71

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

Preciosa es i moreneta
la Verge de Montserrat:
per sa gala 'ls aucells vénen
de l'altra banda de mar;
per sa gala tots ells canten
i la de son fill aimat;
per sa gala en la montanya
un altar n'hi té aixecat.
Doscentes cinquanta llanties
cremen davant de l'altar.
Totes son de plata fina,
menos una que n'hi ha
que es la llantia del rei moro,
que mai l'han vista cremar.
Un dia la van encendre
i un angel del Cel baixà:
—Apagueu aquesta llantia,
si no'l món s'enfonsarà.