Pàgina:Tercera serie de cançons populars catalanes (1910).djvu/86

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


Quan el pare's va morir,
la mare va quedar viuda:
jo vaig quedar petitet,
carregat de fantasia.

—Ai traidora i falsa amor!
Me n'has de causar la vida!

Avia de posseir béns,
els que'l pare posseïa.
No tenia enteniment:
m'he dat a la bona vida:
vinguen fires i aplecs,
que per mi res hi valia.
Ja me'n van encarregar
a una tia que tenia.
Me'n feia anar ben vestit
a la moda que corria:
sabatetes amb talons,
mitjetes de seda fina,
calces de vellut refí
i ermilla d'escarlatina;
capa de vintiquatret:
de vellut ne són les gires;
barret a la decantada;
més trincant que'l sol del dia.
No'i ha fires, no'i ha aplecs
que jo no'i doni una vista.
Les noies, quan a mi 'm veuen,
ja'n queden embadalides.
Agués cregut pare i mare
i els parents que bé'm volien,