Vés al contingut

Pàgina:Terra baixa (1897).djvu/102

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
NANDO, tornant a baixar la veu.

   Y cóm se trova, cóm?

PEPA

   Jo no ho sé ben be, perquè no'n puch treure l'aygua clara. Li pregunto, y ella tant aviat plora com s'enrabia; peró á mí no'm contesta.

JOSEPH

   Y á tu qué't sembla? Cóm acabará aquest tripijoch?

PEPA

   Cóm acabará, cóm acabará?... Pot acabar de moltas maneras.

NANDO

   Jo de tu ho preguntaría á la Marta.

PEPA, cridant.

   Que no't dich que no'm contesta!

ANTONIA, ve del cuarto de la Marta.

   Y are, Pepa! Quins crits, dona!

JOSEPH

   La Antonia. Que't sembla á tu de tot aixó?

ANTONIA

   Si ja está llest aixó: un cop tret el Manelich, la Marta tornará ab el Sebastiá. Y l'altre, mírat, á tornarse bestia altra vegada, y á menar cabras.

PEPA

   La Marta no'l podrá veure may més al Sebastiá, que aixó ja ho sé jo. Y'l Manelich, al anarsen, ben clar que ho ha dit que's revenjaría.

PERRUCA

   No'n sabém res d'aquestas cosas nosaltres.