Vés al contingut

Pàgina:Terra baixa (1897).djvu/108

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
SEBASTIÁ

   Malehit sía l'home! Aixís se li hagués despenyat el matxo al salt de las Falconeras!

MOSSÉN

   Ab aixó heu de corre á la masia...

SEBASTIÁ

   Ja hi aniré, ja; sinó qu'are no... (Mossen se'n riu.).Que per mí aquesta dona es lo primer del mon, are y sempre.

(Per la Maria.)
MOSSÉN

   Sembla mentida!.Lo qu'érau avans, y com us heu tornat are!

SEBASTIÁ, furiós.

   Vésten d'aquí! Que te'n vagis!

MOSSÉN

   Peró... qu'es que no'm voleu entendre? O us voleu perdre de totas las maneras? Es que l'home ja ho sospita tot lo d'aquí dintre: que tot aixó del casament de la Marta ha sigut una comedia; que per gelosía heu tret al Manelich d'aquesta casa!... Sebastiá, Sebastiá, que aquest home parla de desfer el casament ab la seva filla!

SENASTIÁ

   Veshi tu; veshi. Y entretenlo y mira d'enganyarlo.

MOSSÉN

   Es qu'anava a baixar aquí al molí; y si hi arriva, tot está perdut!

SEBASTIÁ

   Donchs anémhi, anémhi; perquè jo no vull ser pobre, y are menos: per ella.

MOSSÉN

   Gracias á Deu, home! (Cridant als del porxo.) Vosaltres!