Malehit sía l'home! Aixís se li hagués despenyat el matxo al salt de las Falconeras!
Ab aixó heu de corre á la masía...
Ja hi aniré, ja; sinó qu'are no... (Mossen se'n riu.). Que per mí aquesta dona es lo primer del mon, are y sempre.
Sembla mentida!... Lo qu'érau avans, y com us heu tornat are!
Vésten d'aquí! Que te'n vagis!
Peró... qu'es que no'm voleu entendre? O us voleu perdre de totas las maneras? Es que l'home ja ho sospita tot lo d'aquí dintre: que tot aixó del casament de la Marta ha sigut una comedia; que per gelosía heu tret al Manelich d'aquesta casa!... Sebastiá, Sebastiá, que aquest home parla de desfer el casament ab la seva filla!
Veshi tu; veshi. Y entretenlo y mira d'enganyarlo.
Es qu'anava á baixar aquí al molí; y si hi arriva, tot está perdut!
Donchs anémhi, anémhi; perque jo no vull ser pobre, y are menos: per ella.
Gracias á Deu, home! (Cridant als del porxo.) Vosaltres!
